Aquesta és la història de com amb molt d’esforç he aconseguit reviure la vinya més antiga de la DO Alella a Tiana (Maresme).
Mogut per l’entusiasme l’any 2018 vaig agafar aquesta vinya situada en un entorn privilegiat, regada per l’aire del Mediterrani i sobre un turó amb vista a les masies de Tiana i al mar. Però no tot era idíl•lic, ja que en realitat, em vaig trobar amb una espècie d’ebocador i un estat de la vinya molt pobre; pocs raïms i sarments molt curts i petits. A la caseta de les eines em vaig trobar una quantitat molt important de sacs de sofre i nitrats. Sofre per combatre les malalties que els fongs produïen a les fulles dels ceps i nitrats per abonar i fertilitzar els camps i augmentar el vigor de la planta.
El primer objectiu va ser netejar la vinya i perímetre-la per evitar l’entrada de senglars. Calia arremangar-se i així ho vam fer amb l’ajuda de família i amics. Però després de netejar la vinya de runes, neveres, rentaplats, uralites, bidons químics, ferros, vidres, totxanes, encofrats i restes de la construcció, no vaig tenir temps a llaurar la vinya.
Hi havia moments de desesperança, ja que com que no vaig llaurar, em va començar a sortir herba d’entre els ceps. Moltíssima. Les malalties van continuar atacant la vinya, però convençut que les coses s’havien de fer diferent i amb l’experiència d’haver treballat en diferents projectes l’agricultura regenerativa, no vaig tirar el sofre guardat a la caseta, i me’n vaig desfer junt amb 25 tones de runa i 148 bidons blaus on s’acumulava l’aigua de pluja i que alhora era niu del mosquit tigre.
Així, entre runes i males notícies vaig perdre el 2.018 i el 2.019. I va arribar el 2020 i la maleïda pandèmia. Ara m’adono que tota aquella feinada va ser en realitat el millor dels aprenentatges. Mentre tothom era a casa, vaig aprofitar per emparrar la vinya amb pals d’acer galvanitzat, perquè si aconseguia més exposició solar, la planta faria millor la fotosíntesi i aconseguiria més reserves a les arrels en forma de midó, per tenir una millor brotació a la primavera.
Mentrestant encara no llaurava, sense treure les herbes entre els ceps ni fertilitzar amb nitrats ni fórmules de síntesi a base de Nitrogen, (N), Fòsfor, (P), i Potassi, (K).
A l’estiu del 2020, amb la vinya neta, i uns ceps més ufanosos gràcies a les pluges abundants d’aquell any, vaig pensar a construir un corral per ovelles i gallines, i així ho vam fer utilitzant materials de reaprofitament de la mateixa finca.
Quan a la primavera del 2021 van arribar la Shaun, la Niebla, la Morgana, La Haisa, La Timmy i la Alaegria, amb un corral per estrenar i 12.000 m2 per netejar, vaig veure els primers brots verds d’un somni que es començava a fer realitat.
En les campanyes del 2022 i 2023, hem tingut la vinya fertilitzada, esbrossada i remoguda gràcies a les ovelles i a 10 gallines que des del maig passat es dediquen a gratar el sòl buscant petits insectes i cucs que descomponen la matèria orgànica en forma de fems que les ovelles deixen escampat, en elements i nutrients per a les plantes. No només N, P i K, sinó, també Magnesi, Calci, Bor, Zinc, etc. Un conjunt d’elements que entenc que fan la planta més sana i resistent a les malalties. En aquests anys he après que qualsevol plaga o malaltia és conseqüència d’un desequilibri nutricional. Si ho corregim, el fruit serà sa i saludable per als consumidors.
L’evidència de la feina ben feta és que en un any en què han plogut a Tiana 183 litres per m², 300 litres menys que la mitjana dels darrers vint anys, els sarments són més del doble de llargs que el 2018 quan vaig agafar la vinya. També, he aconseguit evitar l’erosió i perdre tones de sòl fèrtil que marxaven per llaurar en excés.
Aquesta és la meva història i la de la nostra vinya i tinc moltes ganes que en podeu tastar els resultats. El resultat d’una manera d’entendre el territori que busca en definitiva, regenerar el sòl i tenir uns ceps en equilibri per oferir el millor vi i cava. I per què no, també els ous de gallines lliures en pastura els 365 dies de l’any. Una manera de treballar que dona sentit a allò que diem quan alcem les copes per brindar; Salut!